El pinçament es fa perquè l'arbre mantingui la forma donada, la que volem que tingui. També es fa per repartir l'energia entre totes les parts de l'arbre per igual, ja que l'arbre ha d'estar en equilibri, i naturalment té tendència a acumular més energia en la part superior.

Generalment, en arbres de fulla caduca com els oms, acers, zelkoves, etc., es deixa que l'arbre broti, i després es tallen els brots nous amb els dits, i s'hi deixen només un parell o tres fulles de les noves.

En pins, el pinçat suposa molt de càstig per a l'arbre, per tant, ho hem de fer en l'època en què l'arbre té més energia, a la primavera. Per pinçar-los, deixarem que les gemmes de la punta de les branques de l'arbre es vagin allargant, i quan tinguin dos o tres centímetres, abans que treguin les agulles, els pinçarem amb els dits o amb tisores molt esmolades.

Per equilibrar un arbre també hi ha una tècnida anomenada defoliació, que consisteix a tallar totes les fulles de l'arbre pel pecíol. Al cap d'un temps, aquest pecíol caurà i la gemma de la base s'activarà, brotarà, i deixarà pas a un brot amb fulles més petites i entrenusos més curts. La defoliació s'ha de fer quan els brots s'han establert completament i les fulles ja s'han endurit, cap a principi d'estiu.

Però per aplicar aquesta tècnica s'ha de tenir en compte que les fulles són la part de l'arbre en què es fa la fotosíntesi, i en què es crea la matèria orgànica que l'arbre fa servir per viure, per tant, és molt important no utilitzar aquesta tècnica en arbres malalts, sinó únicament en els arbres que tinguin molt bon estat de salut.

També s'ha de tenir en compte que només es pot usar en arbres de fulla caduca, mai no s'ha de defoliar un pi, per exemple, ja que es moriria.

Els amics del bonsai
This e-mail address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it