El shari també és, com el jin, una part de l'arbre en què s'ha tret l'escorça, amb la diferència que, així com els jins se solen aplicar a una branca o a l'extrem superior del tronc, els sharis es fan pel tronc.

El procés de creació és molt semblant al del jin, però hi ha dues coses que s'han de tenir en compte:

En primer lloc, que no s'ha de fer un shari a una part del tronc que estigui sota terra, ja que amb la humitat es podria podrir el tronc.

En segon lloc, que s'ha de deixar sempre l'escorça suficient per garantir la supervivència de l'arbre; la sava es mou a través de l'escorça per conductes que travessen l'arbre de dalt a baix. Podríem dir que cada conducte uneix les arrels, que capten els nutrients, i la branca, la part de l'arbre en què aquests nutrients s'han de transformar en matèria orgànica. Per tant hem de tenir en compte que un cop haguem fet el shari el més probable és que se'ns mori una part de l'arbre, perquè ni li arribaran els nutrients necessaris.

Per tant, mai no hem de fer un shari al voltant del tronc, ja que la part de dalt perdria contacte amb les arrels i es moriria. Hem de respectar sempre els conductes de saba que es dirigeixen a la part de l'arbre que volem viva. Aquests conductes, de vegades és possible veure'ls i de vegades no, depenent sobretot de l'espècie amb què es treballi.